Ens esteu grillant
però no ho aconseguireu,
perquè el nostre cor
sempre segueix bategant,
inclús quan volem morir.
Som una contradicció
violenta
difícil d’entendre,
en una sola persona
grillada.
Via lenta
L’ego,
un trencaclosques
sense L
de novell,
però amb tot l’abecedari
d’arma
i una segona part
de les cinc vocals
de nom.
Jo i el meu diari
jo gat vell,
jo, i tu,
jo, un amalgama
perdut
entre el sino
del que indica
la lògica epidèmica
d’una àmplia gamma
dins la foscor
del principi de la vida:
hem nascut per morir
i la nostra vida és res
en un univers de vides
paral·leles
lluitant per venir
i no tornar
a desaparèixer.
Jo,
boig de lletra
i de caràcter indecís
amant del foc
i de cop
congelat de fred,
se m’ha destemprat
el cos
i ni el gos
m’acarona.
Tot i això
l’espurna
ho ha encès tot.
republicado de inspira y expira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?