Mentre les paraules van passant
lentament
com les ones en una mar calma,
Mentre l’alè del seu lleu sospir
frega el teu coll
com el vent calent d’una vesprada,
el pensament se t’enlaira dins d’una
boira clara.
El desig de l’amor et té colpada
i els membres del teu cos ja noten
l’escalfada
que ara puja des del sexe fins a la
cara
cremant per aquí i per allà
arran de la pell suada.
No és sols el desig el que et corprèn
sinó també un èxtasi molt gran
de l’amor que sents al teu cos
quan encara no el tens al davant.
I recorda: la mà esquerra és qui
t’avisa
de tot el que t’ha de passar
en aquest cos blanc i fràgil
de la teva, encara, virginitat.
republicado de parrafades i altres contes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?